La nit estelada:
El quadre mostra la vista exterior, de nit, des de la finestra del sanatori de Sant Romieg de Provença, on s'havia reclòs després d'un dels seus freqüents atacs, tot i que fou pintada de memòria de dies. Data de mitjan 1889, tretze mesos abans del seu suïcidi. Des de 1941, forma part de la col·lecció permanent del Museu d'Art Modern de Nova York. Considerat una obra mestra de van Gogh, se n'han fet moltes reproduccions, i és una de les seves obres més conegudes.
La Italiana:El subjecte representat és una dona asseguda, presumiblement Agostina Segatori, antiga model de Corot, Gérôme i Manet, i propietària del cafè del Tambourin, al boulevard de Clichy, a París. Amb ella, Van Gogh hi va tenir una breu relació amorosa uns mesos abans d'executar aquest retrat.
La dona és retratada frontalment, vestida amb vestits folklòrics i amb un mocador vermell al cap que li cobreix els negres cabells. De la cadira sobre la qual es troba asseguda, blava, es veu només una cantonada del respatller al seu darrere. El fons és una taca uniforme de color groc, la qual cosa recorda la tècnica de la taca de color pur i opac de les estampes

Terrassa de cafè a la nit:En aquesta pintura Van Gogh expressa les seves noves impressions sobre la França meridional. L'obra descriu un cafè a la ciutat d'Arle, que es deia llavors La Terrasse i que passaria a anomenar-se Cafè van Gogh.
L'estil d'aquesta pintura és únic en Van Gogh pels seus colors càlids i la profunditat de la perspectiva. És la seva primera pintura representant un cel estrellat, que més endavant trobem a Nit estelada sobre el Roine i a La nit estelada, una de les seves obres més conegudes, realitzada un any després. Es pot igualment anotar que, al retrat d'Eugène Boch, Van Gogh hi va pintar un fons amb estrelles.